Mira'm al ulls

Et poses davant d'un mirall i et mires. Què veus? Una prova difícil i dura d'acceptació i reconeixement cap a un mateix. No és fàcil mirar-se als ulls i auto descobrir-se. Gerard Solano ens va fer de mirall en una nit màgica. La presentació del seu nou disc va ser nostàlgica, des del meu punt de vista per les coses que he viscut entorn a les seves lletres, pels missatges ocults que amaguen les seves cançons i la força i l'amor.

Només se m'acudeix donar-te les gràcies Gerard per ser autèntic i màgic, per deixar que et mirem als ulls i participar de tu, de la teva vida i de la teva essència.

Vas fer-nos aixecar de la cadira, cantar, ballar i disfrutar amb cadascuna de les teves cançons. També vam tenir moments tendres i profunds. Reconec que van haver-hi llàgrimes amb gust dolç.

Però l'autenticitat del concert va residir en el bon ambient que rodeja al cantant, pels espectadors/familiars/amics que érem a la sala disfrutant, els artistes que junt amb ell ho donaren tot, deixant-nos bocabadats i amb el toc d'humor que sempre acompanya al nostre amic Solano.
 

No va faltar res. Qui coneixem l'essència i la vida del teu nou disc, estem contents que hagis assolit una presentació a l'alçada de les circunstàncies. Només dir-te que gràcies a tu per obrir el teu cor i deixar que fluissim per la màgia de les teves cançons i experiències vivencials. Ja saps:
 

"Si te la saps canta amb mi i sino... Improvitza!" ;)